Conclusió

Per acabar el treball, desitjar que us hagi agradat o que us sigui de molta ajuda i intentarem que aixó no acabi aqui.

Al principi del treball no sabiem si sería una bona idea fer aquest treball com un blog i ara que l’acabem, dir que ha sigut una molt bona elecció ja que em treballa l’autor i també les noves tecnologies o aplicacions 2.0.

Creiem que ha estat un treball molt positiu de cara al treball de recerca i intentarem seguir publicant o comentatnt.

Gràcies a tots

Sergi S. i Albert B.

Anuncis
Published in: on febrer 12, 2009 at 8:59 pm  Feu un comentari  

Webs d’interès

Alguna que altra pàgina on trobar informació, música, vídeos…

Música de poetes: Apretar aquí

( d’Ausiàs Marc cantat per Raimon podeu trobar aquestes cançons)

  • Així com cell qui en lo somni es delita.
  • Així com cell qui es veu prop de la mort .
  • Lo jorn ha por de perdre sa claror .
  • No em pren així com al petit vailet .
  • Si com lo taur se’n va fuit pel desert
  • Veles e vents han mos desigs complir .
  • Altres cançons que són poemes.

Al youtube es poden veure altres interpretacions i videos amb fotos.

Pàgines sobre Ausiàs Marc:


Published in: on febrer 12, 2009 at 6:46 pm  Feu un comentari  

Altres obres d’Ausiàs Marc

Aquí us deixem altres obres conegudes d’Ausiàs Marc.

Veles e Vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Aquí us deixem el video de la versió musicada del Veles e Vents pel Raimon:

Lo jorn ha por

Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres,
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l’any duràs
perquè llurs mals haguessen cobriment.
Mas io qui visc menys de par e en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E, d’altra part, faç pus que si matàs
mil hòmens justs, menys d’alguna mercè,
car tots mos ginys jo solt per trair-me.
E no cuideu que el jorn me n’escusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.

Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta;
sens aturar, pas tenint via dreta,
vaig a la fi si mercè no em defensa.

No em pren així lo petit vailet

No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc d’estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que mai porà tenir estat millor.
Doncs, què farà, puix altre bé no el resta,
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut,
mai trobarà qui el faça millor festa.

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entés com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.

Música del poema: No em pren així lo petit vailet


Published in: on febrer 11, 2009 at 3:46 pm  Feu un comentari  

Comparació de les dues obres

En aquest apartat del blog, compararem els dos poemes que hem treballat separadament.

Comparació

Abans de comparar-los, dir que en comú tenen: la rima on empra el decasíl·lab classic amb cesura (4+6), els dos tenen el mateix tipus de rima (ABBA) i tenen el mateix nombre de versos per estrofa.

El tema de la primera composició és divers peró es nota un punt de tristor, en canvi, al segon, el tema es centra en l’amor com una navegació perillosa i forma part del cicle “llir entre cards”.

El primer poema acaba dient que la mort seria la millor solució a la seva tristesa i en canvi, el segon quant ens fa la comparació amb el mariner, ens aclara que sap com és pot salvar de la tempesta i que si tingués a la dama li passaria tot el seu patiment.

Manuscrit d'un llibre d'Ausiàs Marc

Manuscrit d'un llibre d'Ausiàs Marc

Published in: on febrer 11, 2009 at 3:32 pm  Feu un comentari  

Segon poema: Així com cell qui es veu prop de la mort

Així com cell qui es veu prop de la mort

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Comentari

Forma part del cicle “Llir entre cards”. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar. Diu que té molts mals i que només una dama el podria curar, diu que anirà difonent el seu orgull a tot arreu i a tota la gent. El poeta es mostra com un mariner que navega amb mala mar i amb mal temps. Ens aclara que sap com es pot salvar d’aquesta tempesta, però el dir-no’s això s’està referint, a que si tingués a la dama, per la qual ha escrit el poema, tot aquest patiment li passaria, es sentiria protegit el seu costat. Finalment ens diu que continuarà lluitant per ella.

Published in: on febrer 9, 2009 at 3:10 pm  Feu un comentari  

Primera obra: Colguen les gents ab alegria festes

Colguen les gents ab alegries festes

Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.


Comentari

L’autor d’aquest poema és Ausiàs March. Podem ubicar aquest poema als volts de 1427 i aixó ho podem relacionar dintre de la seva vida, amb un processament per una demanda amorosa.
Poema compost per 6 estrofes de 8 versos menys la última que es de 4 estrofes, la tornada. Es pot apreciar una cesura (4+6).
En la primera estrofa parla del divertiment de la gent, de les festes que es fan. Tot i que tambe com diu ell, hi ha les ànimes damnades, aquelles que no tenen amor.
En la segona estrofa diu que tothom pot anar amb qui vulgui, que és lliure. Diu que no es vol relacionar amb els vius perque el veuen com una cosa diferent i que el que ell desitja mai li arribarà.
La tercera estrofa parla de que te un corc dins el cor que li va menjant mica a mica, i perque la cura de que aquell corc desapareixi, es una cosa que mai estara al seu abast.
En la quarta parla de que si li arriba la mort no l’importa, ja que li dona el seu cos.
En la cinquena, ens diu que si a ell li dona la mort, ell li hauria de dir, que ella a plorat, si es que a ella li sap greu.
I a la tornada parla de que tothom a mort i que si per ell és dolor la seva mort que li dongui la fe.

Al llarg de tot el poema ens mostra la seva tristor utilitzant metàfores i comparacions com per exemple la que diu que té un corc dins el seu cos. Es mostra indignat per la seva situació amorosa. El poema comença amb aparença alegre, però poc a poc es va enfosquint fins a arribar a la mort, fent-nos veure que seria la solució a la seva tristesa.

Published in: on febrer 8, 2009 at 5:43 pm  Comments (1)  

Context històric

El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia Trastàmara en la Corona Catalanoaragonesa, la puixança econòmica i cultural del regne de València i, en la literatura, l’assoliment del període més brillants de les lletres catalanes.

Corona Catalano-Aragonesa a l'any 1942

Corona Catalano-Aragonesa a l'any 1942

El context polític, económic i social

La mort sense descendència del rei Martí I l’humà (1410) suposà l’extinció de la dinastia reial catalana i obrí

Marti I l'humà

Martí I l'humà

un període de crisi política. Finalment, amb el Compromís de Casp (1412) va suposar l’arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Al segle XV la societat rural deixa pas definitivament a la ciutat. Les revoltes socials i la devallada de Barcelona com un dels centres comercials de la Mediterrània van agreujar la crisi interna que patia Catalunya; en aquest context València va esdevenir el nou epicentre econòmic i cultural de la Corona d’Aragó.

El context cultural

La literatura catalana assoleix el seu apogeu amb l’aparició d’una fornada d’escriptors provinents en bona part de València. Tant la poesia com la prosa arriben a un alt grau de perfeccionament i molts dels autors catalans en converteixen en models per a altres literatures. D’una banda, tenim la poesia d’Ausias Marc i Roís de Corella, que ens descriu una dama més real i humana, lluny del tipus de dona que trobem en la poesía trobadoresca. D’altra banda, la narrativa assoleix fites elevades amb el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i el Curial e Guelfa, d’autor anònim.

En definitiva, el segle XV és considerat el segle d’or de les lletres catalanes.

Published in: on febrer 8, 2009 at 5:11 pm  Feu un comentari  

L’ autor

Ausiàs Marc

Representació de Sant Sebastià, es creu que es va utilitzar com a model Ausiàs Marc.

Per començar, us presentem a l’autor, Ausiàs Marc.

BIOGRAFIA

Va néixer a Gandia el 1397 i morí el 1459 a València. Durant molts anys va exercir de cavaller fins que als vint-i-vuit, va deixar les armes per dedicar-se a administrar les seve possessions. El rei el va nomenar falconer major per dur a terme les seves caceres de falcons.

Va casar-se dues vegades: una amb Isabel Martorell ( germana de l’autor de Tirant lo Blanc Joanot Martorell ), i un cop vidu amb Joana Escorna. No va tenir descendència d’aquests dos matrimonis però se sap que va tindre cinc fills il·legítims.

POESIA

La seva poesia significa la separació definitiva amb la influència de la lírica trobadoresca. És autor d’uns deu mil versos.

  • Temàtica: ofereix una imatge més humana i real de la dona que no és idealitzada tant com anteriorment.
  • Estil: abandona els tòpics trobadorescos i utilitza un llenguatge carregat d’imatges que fan referència a la vida quotidiana amb els quals reflecteix les seves passions i feblese
  • Llengua: utilitza un català molt pur i és el primer poeta que substitueix el occità o provençal pel català.

Transmet els seus estats anímics amb una gran sinceritat i parla des de la pròpia intimitat.

Deixa de banda l’elegància i es centra en les imatges i un altre tret és l’afirmació del jo, l’individualisme per refermar la sensació d’intimisme.

El llenguatge, manté diversos recursos de la lírica trbadoresca.

  • Utilitza el vers decasíl·lab amb cesura a la quarta síl·laba (4+6).
  • S’usa l’estrofa de vuit versos o cobla.
  • Utilitza el senyal per anomenar a la dama a que dedica el poema.
(1397-1459)

(1397-1459)

TEMES DE LA SEVA POESIA

1- Nova visió de la dona i de l’amor.

Ofereix una nova visió més real i humana de la dona i es nota una oposició entre l’amor espiritual i l’amor sensual. Emprea diverses senyals per anomenar a la dona a partir dels quals els poemes amorosos es poden agrupar en diferents cicles:

  • Plena de seny: tensions entre amor sensual i l’intel·lectual.
  • Llir entre cards: idealització de l’amor.
  • Amor, amor: maduresa i acceptació de la realitat.
  • Oh, foll’amor: remordiments per un amor descontrolat, boig.
  • Mon darrer bé: pau espiritual amb un amor tranquil

2- Moralitat i espiritualitat.

Aquests poemes aborden el concepte del bé i la contradicció entre la ment i els sentits. D’altra banda, plantegen la relació de l’home amb Déu.

3- La mort.

Els sis cants de mort estan dedicats a la seva segona muller ja que al morir va provocr-li una gran angoixa i una fonda preucupació pel destí de la dona i la justícia de Déu.

4- Poemes de circumstàncies.

Poemes escrits per raons diverses: alguns dedicats al rei Alfons IV i altres, al seu amic el cavaller Antoni Tallander.

Published in: on febrer 4, 2009 at 3:00 pm  Feu un comentari  

Benvinguts al blog!

Benvinguts al blog de l’Ausiàs Marc.

En aquest moment comença el nostre treball basat en el llibre de lectura Antología de la poesía Catalana. En concret, aprofundirem en la lírica del segle XV, analitzant Ausiàs Marc.

Mitjançant aquest blog esperem que pogueu conèixer millor Ausiàs Marc i la seva lírica,  entendre el context en el que escrivia, els temes que tractava, alguna que altra poesía i el que representa l’autor en l’època actual.

Desitgem que us agradi i esperem que aporteu els vostres comentaris i opinions.

Els autors Albert B. i Sergi S.

Published in: on febrer 3, 2009 at 3:20 pm  Feu un comentari